Additius alimentaris

ADDITIUS ALIMENTARIS, AQUEST MÓN DESCONEGUT

Tots els aliments processats industrialment tenen alguna cosa en comú, porten additius alimentaris.

El fabricant afegeix aquests additius amb la intenció d’evitar el seu deteriorament durant l’emmagatzematge i transport, per preservar o millorar les seves característiques físiques o químiques, la seva aparença i/o per afegir peculiaritats organolèptiques de les que l’aliment per si mateix no té. Aquesta addició d’additius diferencia els aliments industrials dels aliments artesanals o ecològics.

e-000

Els additius alimentaris són matèria desconeguda per a la gran majoria dels consumidors i sempre causa de preocupació. Però, què són i per a què serveixen?

La directiva 89/107 / CEE els defineix com “qualsevol substància que normalment no es consumeixi com a aliment en si, ni es faci servir com a ingredient característic en l’alimentació, independentment que tingui o no valor nutritiu, i que la seva addició intencionada als productes alimentaris, amb un propòsit tecnològic en la fase de la seva fabricació, transformació, preparació, tractament, envàs, transport o emmagatzematge, tingui, o es pugui esperar raonablement que tingui, directament o indirectament com a resultat que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin en un component d’aquests productes alimentaris”.

Trobem additius d’origen natural, com el no nociu extracte de romaní E-392, fins els sintètics com el considerat perillós Aspartam E-951.

Els additius alimentaris s’agrupen segons l’activitat que realitzen.

La legislació europea estableix que han d’estar etiquetats en el producte alimentari ja sigui amb el seu nom, funció, o número E. La lletra E, seguida al menys de tres dígits, indica que l’additiu ha estat avaluat pel Comitè Científic de l’Alimentació i que el seu ús a la UE està acceptat per considerar-se segur.

La xifra de les centenes indica la funció que realitza l’additiu:

  • 1 colorants
  • 2 conservants
  • 3 antioxidants i reguladors del pH
  • 4 agents que actuen sobre la textura
  • 5 correctors de l’acidesa i substàncies minerals
  • 6 potenciadors del sabor
  • 9 edulcorants

El dígit de les desenes ens diu la família de l’additiu, i les unitats serveixen per identificar la substància.

Vegem com a exemple l’E-120, en el qual el número 1 ens indica que es tracta d’un colorant, el número 2 que és de color vermell, i el 0 identifica la substància, l’àcid carmínic o carmí, colorant natural que s’obté de l’insecte cotxinilla (Dactylopius coccus) i que s’utilitza entre altres en el xoriç, iogurts de maduixa i vermuts. Es considera molt perillós i sospitós de ser cancerigen.

Existeixen evidències que certs additius produeixen alteracions funcionals com pèrdua de pes, efecte laxant i alteració del comportament, processos d’al·lèrgia o hipersensibilitat, com asma, urticària i nàusees, manifestacions no neoplàsiques, com hepatomegàlia i càlculs urinaris, o bé neoplàsiques per ser mutagènics o carcinogènics. Usats majoritàriament en xiclets, caramels, refrescs, sucs i salses, poden produir al·lèrgies i càncer.

No tenim obligació de consumir aliments que continguin additius alimentaris, afortunadament és una opció que podem rebutjar. Sempre tenim l’opció d’escollir aliments frescos i de temporada en lloc d’aliments processats, o optar per aquells que utilitzin el menor nombre d’additius i que siguin de nul·la toxicitat examinant la informació del producte recollida en l’etiqueta.

Font: Revista Bio Eco Actual Novembre 2016

Aquí us deixem una web molt pràctica per consultar ràpidament els additius quan estigueu fent la vostra compra: http://e-aditivos.com